Balanç...

Quan s'acaba un any és normal fer balanç, i vore que tot ha eixit com no pensaves (almenys quasi tot) així que et tornes a fer promeses inútils (estudiaré més, intentaré no cagar-la en una dona, i un llarg etc) que saps que no compliràs però ahí està la gràcia.
Sempre pensem que l'any que entra serà millor (mentira!) i que milloraràs com a persona i tal, però la veritat l'únic que ens interessa si hi haurà alguna cosa de trellat en les rebaixes (així és la vida!).
En tot cas, esperem que tornem l'any que ve per dir estes tonteries.

Menjar japonés...

Ahir, per primera volta, vaig anar a un restaurant japonés, i la veritat és que em va sorpendre. Sempre pareix que el menjar japonés és cru i coses d'aquestes i he de dir que estava tot molt bo. Vam començar en sushi, després sopa de miso i algunes coses més (no me'n recorde dels noms tècnics). El local estava molt bé i el servici molt atent, a més, hi havia una planxa al comedor on un cuiner feia coses de manera molt espectacular (era un crack!). No ens vam poder acabar tot el que demanàrem (i després diuen que en eixos llocs es menja poc), això sí, car era prou, però va valdre la pena per provar coses noves.

Dejaboo...

Navegant per ahí, vaig trobar este interessant servici. Del que tracta és de una comunitat on cadascú posa les seues ressenyes del que ha llegit, escoltat o vist. És una pena que no es puga veure i que et tingues que registrar (jo ho he fet i és prou recomanable!) jo de moment dos ressenyes que no està mal per començar (la de Scoop i la de Cohete).
Encara és beta i fallen algunes coses però ja té una comunitat prou gran i val la pena vore el que la gent escriu...
Desde ací vos recomane a que entreu i escrigau alguna coseta (no em donen comissió, però és que m'ha agradat molt!).

Xiquets...

Passejant pel menéame, u troba coses com aquesta. Jo no me'n recorde quan em vaig adonar que els Reis Mags (en ma casa mai hem sigut de Santa Claus) eren els meus pares, però d'ahí a que un alt percentatge (34%) haja vist a Santa Claus o als Reis Mags això és molt greu (pobres xiquets!).
El poder de la suggestió és molt gran quan es tracta de xiquets (només hi ha que vore Supernanny per vore com, si t'ho proposes, pots manipular els xiquets per fer el que vullgues) i per tant hi ha que anar en precaució de dir algunes coses que són mentida, és molt bonic dir això de "no perdre la il·lusió" però la veritat és que molts pares ho fan per ells i no pels xiquets (als xiquets els dona igual qui els porte els regals mentres hi hagen regals).
Així que si algun teniu fills tingau-los en consideració i no digue mentides, que això està molt mal vist, feu-ho per ells (si diuen que són el futur serà per alguna cosa, no?).

El meu mòbil...

Jo vaig ser d'eixes persones que es va comprar un mòbil tard, fa exactament uns 4 anys i mig (quasi res!, en aquell època tota la gent ja en tenia un). En tot eixe temps tota la gent que, més o menys conec, ha canviat de mòbil almenys una vegada o més. El meu mòbil és un SonyEricsson T300, que en aquell temps triunfava (era en color!) . Ara està molt passat de moda i és exageradament gran (comparant-ho en els actuals), tant i això el meu mòbil no és una cosa que use en molta freqüència (vaig eliminar els jocs i tot) i per tant no em corre pressa canviar-me'l, de moment ningun mal de cap que ja és dir d'un producte electrònic (i que dure molt més!).

El Nadal...

Ja queda menys d'una setmana pel Nadal! Mai he sabut si el Nadal en si es bo o dolent (almenys ens donen vacances) però com diuen alguns cada cop que et fas major el Nadal te se fa cada cop més avorrit... Sempre menjes les mateixes coses, que si visitar família, que si cap d'any (quin poc trellat lo del raïm!) i un llarg etc.
A mi cada cop m'agrada menys el Nadal desde que estic en la universitat, ja que significa que tens que començar a pensar en estudiar (o almenys ho intentes!) ... A vorem aquest any com acabem el Nadal.

Patents..

L'altre dia vam anar a una conferència de patents de programari en la UE, en la UPV, i hui Google ha tret un nou buscador de patents (crec que només són les de EUA). Pots buscar desde patents de coses físiques fins a les de programari. He buscat algunes com doble click o que haja patentat Microsoft (algunes hilarants!). Si voleu passar una bona vesprada no dubteu en passar-vos per el buscador de patents.

Esoterisme...

No és que ara m'haja pegat per les cartes o vore eixos programes que fan tota l'estona a les teles locals, sino gràcies a una notícia de Barrapunto m'he endinsat en el fascinant món dels llenguatges de programació esotèrics. Només es tracta de llengutages creats per fer nosa i que el seu codi és prou difícil de llegir, per exemple un llenguatge per a monos amb només tres paraules reservades: Ook., Ook?, i Ook!.
Apart d'estos llenguatges també es poden fer algunes ofuscacions de codi en C que fa impossible entendre el que fa un programa (hi ha un concurs per vore quin codi és més difícil d'entendre), els guanyadors ací (Avís: obrir un d'eixos *.c pot causar-te problemes cerebrals greus, jo he estat mitja hora intentant entendre alguna cosa i és impossible).

Reclamacions...

Ahir quan vaig intentar agafar el tren de les 7:18 per anar a estudiar, no vaig poder l'únic que sé és que passà a les 7:38 (20 minuts tard) ni explicacions ni res (com és normal, no és el primer cop que passa), però eixe dia estava un poquet "cabrejat" i de vore com RENFE fa el que vol vaig decidir escriure la meva primera reclamació (19 anys de cabreig acumulat donen per a molt).
Abans d'entregar-la ja sabia que no se'n faria cas, segurament algú la llegiria i poc més (vaig posar que em tornaren els 2'40 € que val el bitllet d'anada a València, com veieu no és gens barat) i després d'entregar-la em va saber un poc mal (apart de la pèrdua de temps).
En fi, de a les 7:44 que tindria que haver estat en València vam aplegar a les 8:10 (26 minuts que és lo que se suposa que tarda el tren que agafe en arribar a València).

Redisseny...

Ara que estan canviant el disseny els més important blogs com Barrapunto i menéame, he estat pensant en deixar el servei de blogger i agafar un host gratuit com el de yeahost (sense publicitat i amb suport de PHP i mysql) i instal·lar wordpress (ja hi han més 500.000 blogs que treballen en aquest sistema). Seria difícil saber com migrar tot el que he escrit en blogger, a més de la comoditat que hi ha en el tema de servidors i en que et pot conèixer més gent, no sé el que faré...

Scoop...

Ja he manifestat la meva idolatria cap a Woody Allen, i després de vore Scoop es reafirma més encara.
A pesar de no ser una de les grans, no deixar de ser un bona pel·lícula ben realtizada i ben contada. Qui em convida al cinema (jo feia almenys dos anys que no anava a vore cap pel·lícula) no havia vist cap del gran mestre i no va quedar decebuda i a més li entrà ganes de vore les millors pel·lícules de Woody Allen com "Annie Hall" o "Misterioso asesinato en Manhattan". A Woody Allen encara li queden molte pel·lícules per fer, i a més, de qualitat.

Xarxes...

Ara que ja tinc funda per a la PDA, la trac més a passetjar i a que pegue voltes. Explorant amb el Wifi, que té incorporat, he descobert que hi han multituds de xarxes sense cap tipus de protecció (i mira que Alzira es xicotet). La veritat és que em ve de perles per poder vore qualsevol cosa per Internet (tot i que el navegador incorporat de sèries no és molt bo).
L'altre dia propet de ma casa vaig entrar fins a la configuració d'un veí que no havia ni canviat la contrassenya de l'administrador (una cerca en Google em va resoldre molts dubtes), llàstima que el meu navegador no soporta bé algunes pàgines web (com la de configuració del router) m'havera agradat toquitejar una mica per camí descobert. Potser, un altre dia.

No va poder ser...

Ho vam intentar però no va poder ser... Com vaig dir en l'anterior post ens vam apuntar per al V Campionat de Trivial Pursuit de la UPV.
Vam anar allà en ganes de passar-ho bé (que era lo principal) i no ens va defraudar. Ens van donar rosquilletes i aigua, i a jugar.
La primera ronda vam començar mal però ens vam recuperar poc a poc i al final vam quedar segons (era una taula de tres i passaven els dos primers).
Però va ser arribar a la segona ronda i ahí la organització es mereix un zero... Hi havien algunes taules en 4 equips (que era acceptable), però la que ens va tocar a nosaltres era de 5 equips (i només, com en les altres taules, passaven dos). Només dir que els torns eren interminables i que ens vam quedar quarts de 5 equips (encara que el que va quedar primer eren uns 'paquets' van tindre molta sort, no com nosaltres).
Bé, al final lo important era passar-ho bé i la primera ronda (els dos objectius complits!). A l'any que ve intentarem repetir l'experiència.

Trivial Pursuit...

Sempre m'ha paregut que el Trivial és el rei dels jocs de taula. La seua capacita per deixar en ridícul a qualsevol persona em pareix loable.
El dijous en la UPV es celebra el V campionat de Trivial impulsat per la Casa de l'alumne. L'any passat ens vam quedar en les ganes (ja que coincidia amb el SIMO i vam anar) i aquest any no hem dubtat i anem a per totes (encara que tinga'm que faltar a algunes classes el dijous). Per si voleu vore el programa i també les normatives ací les teniu.
Esperem tindre sort (diuen que hi ha gent que abans d'anar-hi es passen dies estudiant milers de preguntes del Trivial). Ah! El nostre equip es diu Jugant a Xapes (cortesia de Guillem i Sergi).

Conferències...

Desde que estic a la universitat he anat a més conferències que en la meva anterior etapa estudiantil. Últimament ens estem aficionant a anar a les de Polinux, l'associació que promou el programari lliure en la UPV ( i a més ens donen crèdits de lliure elecció), n'han fet de quasi tots els colors i gustos: llibreries Qt, Ubuntu, Python i demà toca KDE, que encara que no m'agrada, anirem per vore si ens convenç (un poc impossible).
Recordant a les últimes conferències que vaig anar, va ser la de David Bravo (tot un éxit), la de Jorge Cortell o la que ja fa quasi un any en la SIMO, organitzada per HispaLinux, que era show- conferència on es feia Linux divertit (tot un encert).

PD: Per a qui vullga, les conferències de Polinux una cop acabades pugen tot el material a la seua web (transparències, codi, etc. també han grabat videos de totes les conferències, però crec que encara no està pujat, paciència)

Zamzar...

Llegint els blogs als que estic subscrit, he descobrit aquesta aplicació online: Zamzar. El que et permet és convertir uns formats (que van desde documents, so, imatge i vídeo) a uns altres, la veritat és que quan tothom tinga'm connexions com a Japó, no farà falta insta·lar cap tipus de 'software' al nostre ordinador.
Un altra alternativa és media convert, per si algú li fa nosa deixar el seu e-mail a zamzar, diuen que és més ràpid (en contra té una restricció de 50 mb pels 100 mb que ofereix zamzar).

Domino day...

El Domino day, és això, un dia en que es reuneixen gent de tot el món , per conseguir un sol fi, assolir un nou rècord de fitxes caigudes (de moment en totes les edicions ho han aconseguit). Però no ho fan com tu, amb el típic trenet que fas en casa de xicotet. No, és una cosa realment increible (al youtube podeu trobar alguns videos) fent imatges, accionant montatges o, fins i tot, que caiguen fitxes baix l'aigua. Per a qui pense que el circ és el major espectacle del món, és perque no ha vist el domino day. A l'Estat Espanyol el que retransmiteix el programa (amb comentaris de Carlos Sobera) és Antena3, aquest diumenge a les 19:45 podrem vore una recopilació dels millors moments per a preparar-se per al Domino Day 2006 que es farà d'ací ben poc (el 17 de novembre).

Idees millonàries...

Hi han moltes, però lo difícil és agafar-les. Idees com la pàgina del milió de dolars o la començar canviant un clip roig fins conseguir coses increíbles,... És podria dir que eixes idees eixen més de el subsconcient humà que no d'una cosa preconcebuda.
Hi han altres idees millonàries que requereixen ja més tècnica i també més ganes... Exemples: google, youtube,....
Aquestes idees (impulsades desde Internet) han tingut un reconeixement internacional i ha suposat una "xicoteta" revolució del món dels negocis. Per a mi els millors examples google i la pàgina del milió de dolars, tant de bo m'apareguera el sr. Google per iluminar-me...

Notícies...

Ja fa temps vaig comentar el que li passà al meu iPod, però gràcies a Rafeta el vaig tornar a la vida, com? Ben fàcil, a ell se li va fotre el seu iPod (4G, igual que el meu) però de 20 giges, així que li vaig demanar que me'l deixara i intentar que anara. Després d'obrir-lo i posar el disc dur, ja va ser tot fàcil, tenia un iPod "nou". A Rafeta li agraisc el que me'l deixara.
També Martin Varsavsky (l'impulsor principal de Fon) escrigué al seu blog, que tot usuari de menéame tindria la seua fonera gratis, així que com no perd res per intentar-ho la vaig demanar, ja que sóc usari desde juny de l'any passat, quan m'arribe ja vos avisaré. En fi, bones notícies...

Més canvis...

Aprofitant el pont he intentat enterar-me de les coses que ofereixen els serveis webs que use normalment. El primer que he fet ha sigut fer el meu "blogroll" (mostra els blogs als que estic subscrit amb el Bloglines) però com és tan gran (estic subscrit a uns 50 blogs) millor posar un enllaç amb el meu perfil públic del Bloglines a la secció d'enllaços.
I finalment volia posar una imatge amb el meu correu (no sé com posar lo del mailto) per a que m'insulteu o m'humilleu en privat o, també, perque no, m'oferiu propostes de matrimoni. Així que vaig descobrir el generador d'imatges per a direccions de correu (ja siga Gmail, Yahoo o MSN) i l'he posat. Així que, ja sabeu suggerències o crítiques al meu correu (per si teniu vergonya de deixar un comentari).

Prison Break...

Amb l'arribada de noves cadenes (Cuatro y LaSexta) hem vist com han apostat per bones sèries de ficció americanes ja siga House, Grey's Anatomy o Prison Break. Aquesta última m'ha enganxat pel seu interessant argument.
Dijous passat van fer un especial de Prison Break després del capítol que van fer, i gràcies a això sé que la sèrie es va grabar en una sèrie de veritat i no és un decorat molt ben fet i encara que no adelanta res de l'argument, pareix que cada capítol va a millor.
Fa uns quans dies vaig llegir en l'ABC, que Roca (un dels que més es va embutxacar diners en Marbella) estava dibuixant en un quadern el plànol de la pressó, serà de veres que hi han voltes que la realitat supera a la ficció?

Ferran Torrent...

Aprofitant que ha tret l'últim llibre de la seva "triologia valenciana" (Judici Final), he decidit a rellegir les dues parts anteriors de Ferran Torrent. La primera volta que els vaig llegir encara no captava tot el que es deia en el llibre (encara que es deixa prou clar qui es qui a la vida real) però ara i veient com està el "panorama" trac diferents lectures de la primera volta que el vaig llegir. Esperem que l'últim mantinga el ritme i la qualitat dels anteriors amb la seua dura crítica cap a la societat valenciana.

La física...

En aquest món en el que vivim és tot física i química, encara que ciències (més o menys) separables, fan un binomi (quasi) perfecte per explicar tot el que passa, el que ha passat i el que passarà. A mi m'agrada més la física, és més raonable i per tant més comprensible si imposes la lògica. El següent video és el millor argument per poder entendre la física (almenys la mecànica) de manera que no te s'oblide (realment espectacular).
Tant de bo hi haguera un aparatet d'eixos en cada laboratori de física.

Comença la rutina...

Hui han començat les classes, i per tant he tingut que agafar el tren. U sap quan comença a la rutina quan sempre passen les mateixes coses... per exemple, l'any passat quan agafava el tren veia a unes certes persones tots els dies, són una classe de persones que només coneixes de vista i hui me les he trobat al mateix lloc de sempre. En fi, comença la rutina...

Seinfeld...

Pel meu aniversari, em van regalar les tres primeres temporades de Seinfeld, per a mi la millor sèrie de les que s'han fet fins ara. Aquesta sèrie, que segons els seus creador va sobre res, parla sobre el dia a dia de un còmic Jerry Seinfeld (fent d'ell mateix) i els seus amics (George, Kramer i Elaine). Segons el que he pogut llegir (i als extres del DVD, altament recomanables per cert) les dos primeres temporades van anar pegant bots en la programació fins que es va fer famosa, i segons diuen va canviar el mode de parlar dels americans. Si voleu alguna mostra del que parle, passeu-vos per el wikiquote de Seinfeld en anglés (el que hi ha en castellà és molt penós).

Toi Mario...

Al menéame apareixen massa coses, i coses que no t'esperes com aquesta o aquesta. Jo quan era "jove" també tenia algun que altre d'eixos "cromos" i també d'eixes vesprades jugant al Mario Bros. sense parar... Hi han coses que quan les veus t'alegren el dia.

iTunes 7...

De la passada keynote d'Apple (el 12 de setembre) el que més em va agradar va ser la nova versió de l'iTunes. Inclou noves vistes, entre les que cal destacar el mode Coverflow que et permet vore en una filera totes les caratules dels teus discs i també (si tens un compte a l'iTunes Store) et permet baixar-te les caràtules de les que disposen (a mi hi han algunes que no les baixa). Si voleu vore algunes imatges i un extens anàlisi mireu el que hi ha ací.

Adéu iPod...

Hui se'n ha anat l'iPod a un millor món. S'ha caigut d'una altura considerable i el seu coret (el disc dur) ha cascat irremediablement, quan s'entxufa feia aquesta careta. L'iPod feia més d'un any que el tenia i encara que era de "2a mà" (abans era del meu germà) li tenia molt de carinyo, li quedava tant per viure... Una pena, que Steve Jobs el tinga en la seua glòria.

Woody Allen...

Aprofitant que aquest estiu feien un cicle de Woody Allen a La2, vaig poder veure algunes pel·lícules d'ell i la veritat és que són la majoria realment bones.
L'última del cicle, no era de Woody Allen, sino que era un documental sobre ell (Wild man blues) quan va fer una gira per Europa amb la seua banda de jazz i la veritat és que en el documental era igual que en les pel·lícules, sempre té una frase ingeniosa, i per si vos interessen hi han unes quantes en wikiquoute, tant en català com en castellà. Altament recomanables.

Canvis...

Hui m'he subscrit a la beta de blogger, el servei que use per al blog, he "actualitzat" el tema i poc més, ja investigaré.
A més, passejant per del.icio.us, m'he trobat en com posar els últims 5 items del meu del.icio.us, ho trobareu baix la secció d'enllaços. Així podreu vore el que més o menys m'interessa.

Music for a French elevator...

Un d'eixos dies que t'apeteix deixar-te per la red, vaig trobar este Cd. Segons la poca informació que he trobat, es tracta de un encàrrec que va fer el ministeride cultura francés a aquest grup de Nova York. El Cd compost de només 13 cançons (només 4 van ser seleccionades) dura 15 minuts. Realment un interessant exercici musical.

Netvibes...

Vaig llegir ja fa temps sobre Netvibes. Aquest servici intenta portar el teu escriptori a la web. Tot i que la meva connexió no em permet disfrutar al màxim, m'ha paregut molt interessant, on ja hi han mòduls predissenyats, o a on pots exportar el teu Bloglines a format OPML i importar-ho al Netvibes per tindre els teus 'feeds' preferits.
També està l'anomenat ecosistema Netvibes, on pots trobar multitud de mòduls (són quasi com aplicacions) creats pels usuaris, hi han desde joc fins un que et permet postejar al teu blog des d'ell. Però el que més m'ha agradat la seua integració en el servici box.net. Box.net et permet tindre 1 giga per pujar tot tipus d'arxius i fins i tot compartir-los en els teus amics. Realment interessant, no deixeu de provar-ho.

Misteris...

Feia un mes que no m'anava l'ordinador, quan l'entxufava feia un pitit llarg, sinònim de que alguna cosa no anava gens bé, així que ho vaig deixar per a quan tinguera diners, però l'altre dia el vaig entxufar i ja no feia eixe pitit, així que li vag reinstal·lar el sistema operatiu i, de nou, estem ací per contar coses que passen.

L'estrany viatge...

Dins de la Setmana d'encontres de Teatre d'Alzira, anàrem a vore 'L'estrany viatge' de la Companya Pot de Plom. La obra és molt entretinguda i mai hi ha un moment de repós en les 2 hores que més o menys dura la obra.
Aquesta obra ens porta per un viatge espaciotemporal del País Valencià i els moments més importants, com la Dama d'Elx, la conquesta de València o per últim la Batalla d'Almansa. Fa un repàs molr crític per tota l'actualitat valenciana, això com podríeu saber ha portat a que molts ajuntaments hagen censurat la obra (com en Xàtiva) i han eregit a Xavi Castillo com l'enfant terrible valencià.

Dogme 95...

Ara que tinc l'ordinador "malalt", m'he dedicat a vore pe·lícules que tenia per casa. Una es 'Celebration' i l'altra 'Italiano para principiantes'. Aquestes dues pel·lícules pertanyen al moviment Dogma 95. La veritat és que són dos pel·lícules que m'han agradat molt. Si es distingueixen per alguna cosa estes pel·lícules és per que al principi de la mateixa es veu un diploma que certifica que compleix amb els punts marcats per Thomas Vinterberg i Lars Von Trier. Si entreu a la pàgina web d'aquest revolucionari moviment cinematogràfic podreu vore totes les pel·lícules que s'han certificat, a més de demanar el certificat corresponent si tu has fet una pel·lícula Dogma 95. Vos recomane que mireu les dos pel·lícules són realment genials.

Cans...

Fa temps que vaig llegir en un article del 'Magazine' d'un poble gallec anomenat Cans. Com la seua pronunciació és igual, van decidir fer també un festival de cinema. Substitueixen l'estora roja per un tractor que porta els espectadors a les mateixes cases del poble per vore les pel·lícules. Aquest últim any han tingut nombrosa afluència, i en edicions passades van anar actors de l'escena gallega com Luis Tosar.
La veritat és que es una proposta interessant i que segurament fa gaudir més del cinema a la gent que va fins allà, que quan anem a una d'eixes sales d'un multicinema.

Whee...

Una d'eixes pàgines idiotes que no serveixen per a res, només que per posar el teu missatge: Whee. La veritat es que darrere d'eixa senzillesa enganxa deixar el teu missatge, així que a que esperes, posa el teu.

Robatori...

Va passar ahir. Anàvem cap a la parada de Benimaclet quans uns 6 'nanos' en motos ens van parar, i ens van demanar 1 euro, Guillem pacífic li'l va donar, però com diuen "la avaricia rompe el saco". Ells volien més, es van encarar amb 'Matxado' i en Guillem, jo em mantenia en segon plà com a bon covard que sóc. Després d'unes quantes paraules es van apropiar de la merda de mòbil de Guillem (últimament ja no anava tant bé). Al final ens van deixar en pau, 'Matxado' es va quedar en ganes de tornar-se però es va contindre. El meu primer robatori en en la capital, esperem que siga l'últim.
Parlant de robatori, hi ha un grup anomenat Fameliars (de les Balears) que han tret un disc que està la mar de bé, i que a més inclou un tema anomenat robatori, es pot descarregar gratuïtament d'aquesta pàgina ja que esta llicenciat sota Creative Commons, desde ací enhorabona perque és un molt bon disc.

Google Sketchup...

Fa uns dies em vaig baixar aquest programa. I la veritat és que només vaig començar a practicar en el (mini) tutorial que ve em va enganxar. Per a qui no ho sapiga el Google Sketchup és una espècie de programa de modelatge 3d però per a "tontos". Quan acabes el tutorial ja saps fer una casa, i després d'això em vaig posar en marxa per fer una reproducció del meu iPod i la veritat és que em va quedar prou bé.
Últimament Google està fent interessant compres de companyes de 'software' com Picasa o aquesta última. A més el Picasa ha estat portat ja per a Linux, esperem que tant el Google Talk, el Google Earth, etc. també siguen portats. Felicitats Google!!!

Ubuntu...

L'altre dia em vaig baixar l'Ubuntu versió live Cd, i la veritat és que m'ha decepcionat una mica. L'instal·lador ha millorat molt, que passa de ser en mode text a mode gràfic totalment, això pot ser ajude als més inexperts. El problema ve un cop acabada la instal·lació, si t'instal·les la versió Cd, el programari que ve és insufucient. No et ve ni el gcc, per poder compilar res, i a no ser que tingues una bona connexió a Internet (com és el meu cas) no et pots instal·lar res més del que porta. Ara esperaré a poder baixar-me la versió DVD que inclou l'emacs i el gcc.

Krunch...

Encara que pareix un nom de personatge malvat en algun còmic, la veritat és que és un servei realment diferent. El que fa és descomprimir l'arxiu que pujes i després et deixa descomprimir el que hi havia dins o enviar enllaços a gent per a que s'ho descarregue. Potser ara siga un poc molest si l'arxiu és molt gran, però d'ací uns anys no farà falta tindré un WinRar o un 7-Zip a l'ordinador. Veurem en que es queda aquest nou servei de l'anomenada Web 2.0.

Mou-me...

Fa poc que visite meneame.net, i la veritat és que és molt més interessant que el Barrapunto. A més que s'actualitza ràpidament (ja que no fa falten editors per cada notícia com en Barrapunto) el seu servei de vots està molt ben dissenyat. A més, tot el codi font per posar en marxa aquest servei està publicat i ha fet que estiga en galleg o en català (encara que aquest últim sense servei). Com curiositat remarcar que quan vaig anar a la campus de Burjassot, vam anar a la conferència de Ricardo Galli que és el que ha posat en marxa aquest servei amb ajuda d'altres col·laboradors.

Jamendo...

Si vols sentir música lliure de tots els tipus, Jamendo és la solució. Et pots baixar música ja siga en Ogg o també en MP3. La veritat és que un bon sistema per promocionar música, com ha fet un company de la meva classe amb el seu grup. Així que es baixeu la maqueta i ja em contareu...

Bitllets...

Desde que vam anar, tant a la conferència de Cortell com la de David Bravo, a la classe hem pensat de posar en pràctica el que ens van transmetre. Com bé diu Rafeta, s'està intentant montar un HacLab a València (encara que no sé molt del tema, hem pareix interessant tindre un prop). A part del Hacklab, ja a nivell més personal, tots els bitllets als que hem tingut accés hem posat 'SGAE ladrones', per a que la gent es vaja concienciant de que deixar en mà d'uns pocs la cultura és un error. Així que ja sabeu, bitllet que vegau, a posar lemes contra la SGAE, que s'ho mereix, lladres...

Nous Macs...

Ja s'anava anunciant que traurien un Macbook en diferents llocs. La veritat és que a mi m'han agradat, encara que la targeta gràfica és el que tira cap arrere. El que sí que em pareix mal és que et cobren 200 euros més si el vols en negre (i només et donen 20 giges més al disc dur). Només tinga diners, qm tinc que comprar un mac, ja fa un any que ho estic pensant, però com són els diners els que manen... Si voleu fer aportacions, contacteu en mi... xDDDD!!!

Flock...

Flock no és més que un navegador basat en la "Web 2.0". L'altre dia me l' vaig instal·lar i com que està basat en el Firefox és molt paregut funcionalment, però amb millores de cara a postejar al teu blog o a compartir favorits en línia (jo use el del.icio.us). Encara que vaig configurar el compte de blogger per escriure desde el Flock, es veu que encara no va molt bé ja que no vaig poder. Esperem noves versions, de moment, la idea està molt bé.

Distribucions...

He provat més distribucions que sabors de gelat, i això és dir molt. Me'n recorde que em vaig instal·lar la Suse, després la Debian que tan la Woody com la Sarge mai vaig poder funcionar, la Red Hat (i les succcesives versions com la Fedora Core), la Guadalinux, i al final l'Ubuntu. Aquesta em pareix que és una bona distribució per a gent que no té moltes ganes de complicar-se la vida, encara que un gran inconvenient en totes les distribucions és que mai incloen els codecs necessaris per escoltar tan mp3's com per vore pel·lícules. Açò, al principi et torna un poc boig, però després de buscar-ho amb el google cap problema. Hui que ix la Opensuse, a vore si me la puc baixar. De moment el servidor, pareix que està un poc ple.

Jocs...

La veritat és que ara jugue poc, llevat d'alguna partida al solitari mode Las Vegas. Però últimament m'he enganxat a aquest. Està molt divertit, de les tres versions que hi han jo em quede amb la gratuita ja que, encara que té menys nivells és la que més enganxa.
Com diuen no els millors jocs són els més espectaculars per això hi ha un 'Independent Games Festival' en que podem veure els jocs premiats en anteriors edicions, la veritat és que hi han jocs que estàn molt bé, només fa falta el temps. Animeu-vos descubrir aquest jocs independents que no tenen res que envejar als que més es venen.

David Bravo...

Com ja vaig comentar en l'anterior post, ahir vaig anar a vore la conferència de David Bravo. La veritat es que va ser realment interesssant. Ja estava al corrent de la cultura lliure i tot el que ho envolta però amb les conferències en les que he anat u es va prenent consciència de que la cultura no es pot deixar en mans d'empreses que només busquen diners. Si voleu saber més d'aquestes conferències podeu anar al bloc de Rafeta que va anar actualitzant en viu el que passava a la conferència de David Bravo i la de Jorge Cortell, i va fer un treball impecable (és possible que em vegau en alguna de les fotos).

Conferències...

Estem de setmana cultural a la facultat d'informàtica ja que aquest divendres serà Santa Tecla (patró dels informàtics). Hui he tingut que deixar d'anar una classe per anar a una conferència "sorpresa" de Jorge Cortell. La veritat és que ha sigut molt interessant i ha hagut un interessant col·loqui al final de la xerrada per vore que podríem fer per la cultura lliure. El dijous, com fi de festa una de David Bravo.

El país dels verbívors...

El país dels verbívors és verbàlia. Aquest projecte, divertit i interessant, es basa en el joc de paraules (palíndroms, dobles sentits,...). Desde que vaig entrar per casualitat, estic subscrit a la llista de correu, en que cada setmana m'envien els millors palíndroms o curiositats lingüístiques. A més d'estar en català, també està en espanyol i italià. Tot un luxe per a les paraules.

El truc...

Últimament m'estic viciant molt a jugar al truc a la universitat (és de veres que és indispensable en la vida de l'estudiant universitari valencià). Encara que no sóc molt bo, el més important és el temps que passes en els companys (què són un tant cabrons!!!). El truc és un joc complet en que es requereix habilitats que en qualsevol altre joc de cartes no necessites, eixa picaresca necessària és única. Si voleu jugar al truc en Internet entreu a retruc.net, encara que es juga amb les regles mallorquines, està entretingut.
I parlant de trucs, el més ben guardat de la història com fer trampes al joc del Pinball del Windows, un cop has començat la partida poses hidden test i podràs controlar la bola del pinball amb el ratolí (en quinze minuts te'l passes xD).

Connexions...

Si en tota la setmana passada no he actualitzat res es pe culpa d'aquesta "gran" empresa. Últimament la meva "increible" connexió de 56 Kb (i en molta honra!!!) no fa més que no connectar-se que si error 675, que si ara l'ordinador remot no disponible,... En definitiva tot un espectacle. Espere que cap a l'estiu ja tinga ADSL i puga ja gaudir del que és Internet, perque fins ara l'únic que he pogut fer és deseseperar-me per vore qualsevol pàgina.

'Siete vidas'...

En aquestos moments estan fent l'últim capítol d'aquesta veterana sèrie (exactament el 204). Ha sigut una de les sèries que sempre m'han "acompanayat" en la meva vida televisiva. La veritat és que fa pena que s'acabe la sèrie però com ja van dir els seus creadors, més val que s'acabe perque ells volen i no perque tinga una baixa audiència. Bé, sempre ens quedarà els DVD's per recordar millors moments.

Doctor, doctor...

La veritat és que es fan molts acudits que comencen així i podríem dir que la majoria són molt dolents, però això no vol dir que els metges no siguen graciosos i un clar exemple el tenin a la sèrie House. Si encara no l'heu vist ja esteu tardant ja que implica un gir diferent al que es veu en les típiques sèries de metges (ja es diguen "Médico de familia" o "Urgencias") a més hui teniu una data excepcional ja que mitjançant votació es transmetran els 3 millors capítols de la 1a temporada, per a que s'enganxeu a la segona que començarà a la setmana que ve, ja sabeu hui a les 22:00 a Cuatro, els tres millors capítols de la 1a temporada.

Filosofia...

Sempre m'ha agradat la filosofia, ha sigut unes de les assignatures en les que aprés més coses i més interessants. Hi ha gent que li pareix una pèrdua de temps ensenyar filosofia o que per als de "ciències" no els serveix per a res, no obstant, no hi ha que oblidar que la ciència abans era només que filosofia i que gràcies a ella u pot trobar idees molt interessants.
Així que si vos agrada la filosofia no deixeu de vore aquest enllaç:

• Esponjiforme

I del mateix grup que fa eixa interessant web, una on pots demanar perdó en "públic".

Famosos...

Hui quan venia cap a la facultat amb el tren m'ha passat una d'estes situacions surrealistes. El tren para a Silla i ha pujat Albert Forner, un dels actors que fa autoindefinits a Canal 9 i que recentment també va emtetre TV3. La veritat és que només pujar al tren m'he quedat "petrificat" u no s'espera que a les 7 del matí t'aparega un famós així com així, però lo millor és que ningú l'ha reconegut i jo era l'únic que estava flipant en aquesta situació. No li he dit res ja que a les 7 del matí no és per parlar en un desconegut... Realment una situació surrealista...

Google Analytics...

Ja ni me'n recordava quan hui a vore el meu compte de correu, he vist que tenia una invitacio per al Google Analytics, de moment ja està posat el codi i funciona a la perfecció, ara només fa falta que entre la gent (és a dir 2 o 3) i vore'm qui visita el meu bloc... Respecte al servei he vist poc, però de moment pareix que està molt bé, hi han diferents vistes (webmaster, executiu i tècnic de marketing) , però tot i això és molt fàcil de vore les dades més bàsiques... Quan tinga dades interessants ja les comentaré, de moment a esperar.

Desde la party...

Hui estic a Burjassot en les V jornades de programari lliure. La veritat és que l'ambient està molt bé, encara que hi ha gent que està usant Windows... A part les xerrades estàn molt bé, hem anat a una de programari lliure, que com no estava molt interessant, a més estem aprenent un muntó de coses noves... Tot i ser una "party" la connexió a internet no és per a tirar cohets, però es fa el que es pot... A vorem com acaba açò...

No a la Comic Sans...

Mirant per vaca.mu m'he trobat aquesta pàgina. La veritat és que jo use poques fonts comparant-ho amb el nombre que tinc instal·lades, normalment use la Arial i dues fonts més. I hi ha fonts a que li's tinc mania com potser la Times News Roman (la pitjor font coneguda pel home) o la Comic Sans (pitjor encara per estar patentada per Microsoft). En definitiva, tindríem que donar més suport a aquest tipus d'iniciatives necessàries, començant per comprar una camisa que per altra part estan molt xul·les!!!.

La nit...

L'altre dia vaig vore un documental a Punt2 que parla sobre la gent que treballa per la nit a la ciutat de València. En aquest capítol van eixir els que porten la S.A.M.U. (unes quantes darrere van eixir els forners) i deien que valia la pena treballar per la nit, era tot "més" tranquil, i aleshores aparegué una imatge de la ciutat de València per la nit, i no ho pareixia, amb els fanals il·luminant-ho tot pareixia un altra ciutat. Era més bonica i li donava un aire de tranquilitat que no es veu pel matí quan estic allà. La nit li va bé a València.

Una endevinalla...

Ara per ara, en EUA està triunfant açò, és un joc en que tu penses una cosa i després de 20 preguntes que et fan, et diu en el que estàs pensant. Darrerre queden les boles de billar en que et contestava a "boleo" la pregunta que li feies. El joc es basa en les connexions neuronals del cervell, a la web hi ha una demostració en castellà, i per si vols aprofundir més també hi han de grups de música, d'esports,... També es comercialitza en aparell físic venut per Famosa, a uns 20 euros si no m'equivoque. En què esteu pensant???

L'últim e-mail...

Ja fa temps que vaig escoltar sobre aquesta web, però fins hui no m'havia decidit a entrar, i la veritat és que realment està molt però que molt bé aquest servici. Per als que no sapiguen de que estic parlant, es tracta d'un servici que et permet escriure el teu últim e-mail a qui tu digues. I tu diràs i com saben que estàs mort??? He llegitm per la seva pàgina web i el mètode no m'acaba d'agradar però és molt segur... Un cop has fet el teu compte (hi ha un gratuit, un amb 5 megues d'espai per posar videos, etc.) i escrius el teu últim e-mail (sempre el pots tornar a modificar) et tens que imprimir un document que desaràs amb els teus objectes personals, un cop mort la teva família tindrà que enviar això a la seu de la empresa (està a Navarra) amb el certificat de defunció (fotocopiat) i una volta hagen comprovat tot, enviaràn l'e-mail a qui hages dit... La veritat és que em pareix una bona idea i he caigut la temptació de fer ja un compte però encara em pareix un poquet promte, tot i això, d'ací 10 anys segur que me'n faig un... Enrecordeu-vos que la mort mai es sap quan apareixerà...

Cartes d'amor...

Segurament ja sabreu el que va passar el cap de setmana passat a la comarca de La Safor. Hi va haver un incendi que va durar 4 dies i que va cremar unes quantes hectaries... En definitiva, una destroça, i gràcies a qui? Va ser un home que va voler cremar les cartes d'amor de la seva ex en un contenidor prop de la muntanya, les flames es van extendre i passà el que passà... Què podem treure de tot açò? Que si vols desfer-te dels records que et recorden a ella, millor les trenques i les tires al contenidor blau (que hi ha que reciclar!!!)

Quantes voltes t'enamores al dia?...

Puff!!!! Jo almenys 4 voltes... Pel matí al tranvia he vist una "xicona" que sempre la veia abans a la mateixa hora al 1er quatrimestre a primera hora... La veritat és que m'ha alegrat el dia perque feia molt que no la veia... I les altres tres, que si passa pel costat i fas una mirada indiscreta... La veritat és que no és una "enamoramenta" que dure dies sino més bé pocs segons que et fan sentir un poc més especial, més prop a la gent... En definitiva, un poquet més feliç...

Python mola...

Últimament m'està pegant per aprendre més d'aquest llenguatge de programació, la veritat és que comparat amb C és molt més fàcil si no has programat en ta vida. A més, és més elegant i et compliques poc la vida, segons la pàgina web de Python la NASA l'utilitza. També, dins de poc faràn un curs sobre Python a la universitat, a lo millor m'apunte, el que passa és que és un poc caret (120 euros!!!). Ja pensaré alguna forma de prostituir-me dignament per pagar-me el curs...

Què està passant?...

Si de veres vols saber el que passa al món, no hi ha res millor que aquesta ferramenta per a vore-ho. És realment enginyosa, ja que et permet visualment vore-ho tot.
Ara per ara, hi ha una sobresaturació d'informació a Internet (com per exemple, aquest bloc), que et perme disposar d'una quantitat inimaginable d'informació, però açò també té molts incovenients, i per això hi ha gent que pensa que Internet és una merda.

Family guy...

Me'n recorde que aquesta sèrie la coneixia gràcies als programes de Zapping que feien a la tele, i que a voltes eixia un troset de la sèrie... Doncs, per als que no tenen ni Ono, ni cap tipus de televisió digital de "pago", tinc una bona notícia: "Padre de Familia" s'emitirà en LaSexta, la nova cadena que emitirà en obert a partir del 20 de març (si no recorde mal). Recomane que la vegau perque és realment una bona sèrie per a adults.

Tafaner...

Ho tinc que reconèixer sóc un tafaner... Mira és un instint que té tothom, així que no sóc l'únic. Últimament m'està pegant per quan torne a casa amb el tren i trobe que dos persones estàn parlant prop de mi em lleve un auricular del iPod i com bon "voyeur" (en aquest cas "orellour", hehe) comence a escoltar la conversa. La veritat, és que només ho fet dos vegades i he vist una cosa que compartien el ficar-se amb els demés, que si "fulanita" es creu més que els demés, que si jo sóc la més desgraciada/desgraciat del món... Al cap i a la fi, la vida només és que un drama les 24 hores del dia...

Back to the future...

Hi han pel·licules i pel·licules i "Regreso al futuro" (ja siga en una de les seues tres parts) és una gran pel·lícula. La veritat és que me'n recorde més de les vesprades que passava el diumenge mirant la pel·lícula en TVE que altra cosa. La pel·lícula està molt bé, ixen coses que m'agraen, com el cotxe Delorean (amb el "condensador de fluzo"), tota la "parafernàlia" de vore el futur, de com seràn les coses... És en definitiva una pel·lícula que val la pena vore...

El transport públic...

Com ja vaig dir en un darrer post, per a anar a la universitat sempre agafe aquest tipus de transport. Normalment, hi ha pocs dies que no em queixe, que si la superpoblació per metre quadrat al tren, al metro i al tranvia, que si tarda massa, ... Així que hui no serà cap excepció, després de que el tren tardarà 5 minuts en arribar i que quedaren pocs espais lliures, hi havia que agafar el metro, més conegut com l'exprimidor i quan penses que ja no pot haver res pitjor, et falta el tranvia. Hui ha tardat 15 minuts!!!! És realment indignant... Algun dia tindré que fer com Michael Moore, que quan va vore que no podia aparcar se'n anà de la universitat i ja no va tornar mai més...

Blog amb ziritione...

La veritat és que va ser un dels anuncis que causà més revolt per aquella època, tot el món es preguntava si existia el tal "ziritione". Buscant per Internet a la Viquipèdia no he trobat res i buscant amb el google he trobat aquesta pàgina. Després de buscar un poc més (no molt més per ser sincers) he arrivat a un bloc que es trova allotjat en ziritone.org. Es veu que Peralta (així és el cognom) després de vore quin nom original elegia per al seu domini va triar aquest, això va ser al 11 de juliol del 2003, ara és Enginyer informàtic. La veritat és que és una història un poc curiosa, no cregueu?.

Llibres...

Últimament cada cop que vaig a una llibreria vec com el rànquing de llibres està a caramull de títols com "L'enigma de fulanito", "El secret de no-sé-què", "La conspiració de unes males persones", "Els templaris no-sé-quants",... En definitiva, una depressió, on estàn els llibres que realment ens conten coses i no tonteries de templaris, els que realment quan els acabes de llegir saps que alguna cosa has après de la vida o dels sentiments dels altres.
L'últim LLIBRE que m'he llegit (i no tonteries d'eixes que he comentat abans) quan el vaig acabar em va deixar tocat superficialment, es diu Tòquio blues, és realment increible vore com et pot trastocar (o fins canviar la teva escala de valors) un bon grapat de fulles. Així que si teniu temps llegiu-lo que no té ni punt de comparació en això que ara es diuen "llibres".

El forat...

El forat, és una pàgina que inclou una secció anomenada generadors que està molt divertida, té de moment quatre generadors:

• Noms de pagès (llaurador): Està molt divertit vore els noms que eixen i la sonoritat que tenen els noms (jo he fet més d'un nom que pareix i tot que es de veres).
• Poemes catalans: És dels que més m'agrada ja que aconsegueix poemes realment surrealistes i queden (a voltes) molr bé.
• Sectes: Aquest només introduint el teu nom i cognom et diu a quina secta tindries que "pertanyer".
• I per últim el Reencarnòmetre: Aquest també està molt treballat i et diu el que has sigut en les teves vides anteriors (a mi em diu que en la meva anterior vida vaig ser dofí!).

A més dels generadors elforat.net té també una tira còmica i altres seccions com un joc anomenat el Clatellòmetre, fet amb Flash i que està molt entretingut (proveu-lo!!).

Patets de goma...

Quan vaig vore l'anunci (el nou Seat) em vaig pensar que seria un d'aquestos invents que es trau un bon publicista del cap, però resulta que passà de veres. Com vaig dir en un altre post cada cop els anuncis de cotxes, tenen que vore menys en el producte i vol passar a ser la sensació que fa al tindre al cotxe, intentant emular les sensacions que et produeix el cotxe a conduir-lo. Per el que respecta a l'anunci realment sensacional.

Jymmy Corrigan, the smartest kid on earth...

Hui, aprofitant que he acabat prompte el que tenia pensat fer, he passat per la Fnac i m'he comprat un comic. Aquest comic és realment bonic, té una força visual realment espectacular. L'he començat a llegir i la veritat és que un poc trista la història, però quines històries no ho són?
Aprofitant la meva "excursió" a la Fnac, també m'he comprat un Cd, exactament aquest. M'agrada molt, i encara que alguns diguen que el meu criteri musical es forçament discutible, diria que tindrien que escoltar més i parlar menys.
Hui també és "San Valentín" i com no (a lo millor són imaginacions meues) he vist molta gent besant-se, fent-se carícies,... Per 18è any consecutiu mantenint-me en els meus tretze (a això se li diu fermesa?).

Una web que mola...

La veritat és que per Internet es veuen coses que realment no pensaries que pugueren existir. Però també és veritat que Internet és molt gran i que més d'un cop no tenim temps material per mirar aquestes cosetes "inútils" però que ens fan la vida un poquet més alegre. I eixa és la finalitat de vaca.mu. És una pàgina altament recomanable, primer es tractava d'una web amb un recull de notícies que alguna cosa tenia que vore en vaques, però ara (ja van per la versió 3.0) és tot un recull de enllaços molt divertits. A més cada enllaç té una etiqueta per saber de que va i també una tira còmica que es diu Vaca i guineu!. En definitiva, passeu-vos per la pàgina quan tingau un mal dia i voreu com quan al tancar la finestra on estaves mirant vaca.mu tindràs un somriure a la cara.

Le musique automatique...

La música és una part important de la meva vida, al llarg del dia m'acompanya: quan agafe el tren, el metro, quan estic a l'ordinador, al dormir... Realment, la música és una d'eixes coses estranyes que hi han a la vida, que com una cançó de tres minuts et pot fer canviar la teva forma de pensar sobre algun tema en concret o t'emociona de tal manera que pots arrivar fins a plorar i tot. Quan pense que hi ha gent que no sent música o que no li agrada la música, pense en el que s'estarà perdent, perque encara que senta Chenoa o música més independent a la gent sempre li aporta alguna cosa nova, i ara per ara fer açò és més del que pensem.

La cultura...

Si la vida ja és molt cara, la cultura encara ho és més. La veritat és que al que li agrade la cultura (ja siga música, llibres, teatre, cinema,...) ho té més difícil que al qui li agraen altres plaers. Que ens agrade la cultura significa que ho tenim molta pasta o senzillament és que eres lo prou tonto per a quedar encandilat, ja siga per un llibre o un CD de música. Si contem el que val un CD o qualsevol llibre, veurem que no és cap tonteria el que estem parlant. Al dia ixen centenars de nous llibres, pel·lícules, obres, cd's,... que realment si no fora per Internet no hi podríem tindre accés. És realment trist que per culpa dels diners no tot el món puga accedir a la cultura. "Triste pero cierto".

Groundhog day...

Hui és el dia de la marmota!!! Realment no seria una data altament recomanable, si no fora per la pel·lícula: "El día de la marmota". Realment, quan vaig vore per primera vegada eixa pel·lícula (l'hauré vist unes quatre o cinc vegades) era jove i em va parèixer una pel·lícula entretinguda i que la feien a la TV, pero l'última volta que la vaig vore (fa uns quatre mesos) la vaig vore per gust i en un dvd que em va deixar un amic. Tota la pel·lícula està molt bé, i els primers dies que es veu trastocada la seva "rutina" és força divertit. Si no l'haveu vist, ja esteu tardant en veure-la, que de segur que vos agrada.

Els diners...

Tothom vol guanyar diners, no hi ha ningú que se'n salve. La veritat és que els diners fan falta i prou en aquesta societat. Però a partir d'hui podem veure en que es gasten els nostres impostos: en pagar als diputats. A la pàgina web del congrés podem veure quan cobra cada diputat (jo he entrat però encara no he trobat res). Es veu que és poc comparat en altres països del nostre entorn, però quan cobra un pobre obrer. Per a mi, el sou que ara estàn cobrant ésta prou bé, ja sé que diuen que un executiu guanya més, però almenys a ell no el paguem nosaltres si no volem. Ja està decidit, jo de major polític.

L'Inspector Gadget...

M'encantava eixa sèrie. Crec que la feien en La2 i després de que arrivara jo de l'escola, em posava davant de la TV i ja no hi havia res més al món. Sempre passava el mateix, que si el cap sempre explotava pels aires amb la notificació "explosiva, que si Sofia li salvava sempre ja que l'incompetècia del Inspector Gadget eren freqüents, i un llarg etc's de situacions realment divertides. El més enigmant de la sèrie era el dolent. Eixe home que només feia que tocar el seu gat i poc més en la sèrie (bé, eixir sempre amb el seu cotxe propulsat al final del capítol). Així era la sèrie.
Realment el que més molava eren els 'gadgets', terme que ara s'utilitza sobretot per als 'trastos' que els frikis desitjen, jo conec gent (no diré noms) que faria coses horribles per tal de comprar-se un gadget. Ara el gadeget més desitjat és una PSP, i no m'estranya ja que ho té tot. Es pot jugar, es pot sentir música, es pot connectar a Internet,... Què faria jo per una PSP? Millor no m'ho pregunteu.

Tot el fred del món...

Fa temps vaig vore un documental que tractava sobre el lloc més fred del món, com no, estava a Rússia. Al vore el documental, es veia com el comentarista ho passava molt mal, menjava coses realment "estranyes". Viure al lloc més fred del món no és gens fàcil, no hi ha televisió, ni internet, ni gaires "actes socials"(ja sabeu concerts, exposicions,...). La veritat el que més em crida l'atenció del documental, va ser el càmera. Normalment als documetals no es reconeix el treball incansable, només el seu nom als crèdits i poca cosa més. Si el comentarista del documental ja ho està passant mal, imagineu el càmera, carregat amb un "trasto" de a saber quans kilograns. Així que aquest 'post' va dedicat a ells, sense ells no podriem vore documentals realment interessants.

A cuinar...

M'encanta menjar, m'encanta vore com cuina la gent (i cuinar, encara que no tinga molta pràctica). Realment pense que els programes de cuina que fan a la TV són del millor que hi ha hui en dia per la caixa tonta, el que passa és que ara hi ha gran sobreexplotació d'aquestos programes. Fem un repàs:

• Està el de TVE, amb José Andrés ("Vamos a cocinar, vamonos..."). El seu gran punt és la música del començament. I el que més m'agrada és que fa coses noves i que a lo millor no es veuen en altres programes de cuina.
• Està el de Karlos Arguiñano (Telecinco) que, ara per ara, és un dels humoristes més infravalorats. Arguiñano m'agrada perque és més cassolà, pareix molt proper a tu, a més ha unit dos de les meves grans passions: la cuina i l'humor (aquesta última sense massa acert, però ahí està).
• També en Telecinco, per la vesprada, ix un tio. Només l'he vist una volta i la veritat és que com cuiner té un passe, però intenta massa ser com Karlos Arguiñano, i ahí radica el seu gran error.
• A Cuatro, fan dos programes de cuina, el que més m'agrada és el de "Todos contra el chef", que enfronta un cuiner "professional" amb un/a cuiner/a "amateur". Està molt bé com el cuiner professional s'ho curra de manera espectacular, quasi sempre guanya (ha perdut només dos voltes), crec que és l'únic programa que vec de seguit. L'altre que fan es diu "Duelo de chefs" i l'han estrenat el passat dilluns, encara no l'he pogut vore però sona força interessant. Al principi del programa els donen una recepta que ningú dels dos coneix i tenen, crec, 1 minut per agafar els ingredients i 25 minuts per fer el plat. Hi haurà que vore'l.

Els programes de cuina són una font increíble de cultura, a més, també cal mencionar, "Cuina x solters" amb l'Ismael Prados (que no sé si encara el fan...), que realment està molt bñe, ja que apart de cuinar t'ensenyanves a com s'escrivien moltes coses de la cuina en català, altament recomanable.

Al 2010...

Només fa un mes que hem entrat al 2006 i han aparegut diverses notícies sobre el que passarà al 2010.
Una de les més inquietants i espectaculars és el fi del capitalisme. Segons un estudi de dos catedràtics de la Facultat d'Economia de l'Institut Químic de Sarrià, al 2010 el capitalisme no donarà més de si i s'acabara.
L'altra, és que, en eixe mateix any també s'equipararà el nombre de matrimonis amb el nombre de divorcis. És una estadística realment curiosa, és cert que cada cop la societat occidental (i també l'oriental) tendim a una societat en que prima més l'individu que cap altra cosa.
El que comparteixen les dos notícies és que segurament no passarà ni una cosa ni l'altra. La primera perquè ja s'apanyaran per a que no passe, i la segona és que segurament amb la vinguda de nous inmigrants no passe. El que esperem que passe és que siga el meu últim any a la carrera (cosa impossible, però si han pogut predir l'anterior, perquè no?).

Tots els periòdics mentixen...

Així és, tampoc fa falta ser un iluminat per arrivar a aquesta conclusió pèro molta gent encara es creu el que apareix als periòdics. Normalment tots els dies llig, almenys, el 20minutos (ja quasi imprescindible en la meva vida cotidiana) i el 'Levante-EMV'. La veritat, és que hi han pocs diaris que m'agrade la seva maquetació (o disseny). El Levante és el més m'apanya, però li falta una cosa important per a mi: una plana (o dos) dedicada a la televisió, cosa que supleix perfectament el 20 minutos.
Parlant d'aquest últim, cal dir, que al acabar els exàmens (9 de febrer) espere escriure una carta a aquest periòdic per vore si poden publicar alguna notícia en valencià o algun columnista, com ja fan a l'edició de Barcelona. Espere que em fagen cas i fem arrivar a la gent que premsa en valencià es possible fer-la.

Torna el Takeshi's Castle...

És a dir, 'Humor amarillo'. A partir del dissabte 28 de gener ho podrem vore a Cuatro a les 14:20h. Faran els 100 capítols del que consta la "sèrie". Per a mi 'Humor amarillo' va ser un dels millors programes que han fet... Ho té tot: humor, xinos (que són japonesos), comentaris espectaculars (esperem que no canvien els comentaris) ... Què més se li pot demanar a un programa? A mi m'encantava la prova de les portes, era molt graciós vore com més d'un xino (japonés) es pegava d'hosties per passar les portes. Pels que no puguena aguantar fins al dissabte 28, al Google Video hi podeu trobar un capítol sencer buscant 'Humor amarillo'. Altament recomanable (tot i això, no tindre la prova de les portes).

El tren...

Per anar a la universitat tots els dies agafe el tren... Realment és fa molt pesat sempre la mateixa rutina, tot i això, si agafe el tren prompte sempre està un amic per passar un temps agradable. Realment, no parlem de res en concret, comentem el que ens passa pel cap. Crec que és un dels millor moments del dia, el estar parlant de res concret però que no t'avorreixes, és una relació especial. Això, sí, una volta en la universitat el dia "meravellós" que havia començat se'n va com ha tornat amb el tren.

La Valenciclopèdia...

Mirant per internet, he trobat aquesta "enciclopèdia". És molt entretinguda, he estat almenys mitja horeta riguent-me perque té grans artcicles com el de "Sant Joan Fuster" (altament recomanable), a més la seva forma d'enfocar algunes coses és realment necessària en aquest món de bojos.
Cada volta que navegue, sempre faig les mateixes coses. Primer, mirar el meu compte a Bloglines per estar al dia als blocs que estic subscrit, després els comptes de correu (GMail, Hotmail, el de la UPV) i per últim veure els fòrums on més participe. Rarament faig alguna cosa més que no siga açò. Abans de que usara el Bloglines al Firefox, tenia plena tota la carpeta d'adreces d'interés i ho feia poc còmode. Gràcies al Bloglines visc molt millor. (Açò no és publicitat)

Anuncis...

Ho reconec, m'encanten els anuncis. Seria capaç de vore només que anuncis, al cap i a la fi, seria com vore la TV, perque hi haurien programes roïns (anuncis de detergents, de colònie) i programes bons (anuncis com els que fa BMW o Audi). Aquestos últims "programes" arriben a punts que superen més d'un cop els autèntics programes.
Parlant d'anuncis ahir Steve Jobs va presentar un nou mac: el MacBook Pro. És dels primers macs (junt amb l'iMac) que porten els nous procesadors intel. A mi m'encanten!!! La veritat és que moltes coses de les que fa Apple són impressionants, l'estil dels seus productes són inconfundibles, ja saps que si veus una coseta blanca, de seguida ho podras associar amb l'empresa de la poma. Crec, que ha sigut de les poques empreses, que s'ha fet una imatge inconfundible arreu del món.

La vida és dura i tu feliç...

Així es titula el meu únic relat, el vaig escriure perque era obligat. Teniem que fer una autobiografia i com em va quedar prou acceptable, em vaig presentar al concurs de narrativa en valencià del meu institut. El vaig guanyar: 30 euros i un parell de llibres. Sempre m'ha agradat esciure però mai ho he conseguit. Ara, de nou, estic enfeinat per vore si escric un relat com toca i guanye un premi de veritat. De moment, el títol: "Ningú sabia que ja estava mort", encara que és provisional és el que més m'agrada.

Edit: Acabe de canviar el títol, es dirà, L'amor vist desde l'espai

Hola món...

Tenia ganes de tindre ja un bloc. Ara quasi tota persona que vullga ser valorat té que tindre un bloc, si no, no és ni persona. Açò espere que tinga una continuitat i que siga un calaix de sastre on posar coses que em passen, coses curioses, ...