Tancat per manteniment...

...

----------------
Escoltant: Refree - Envejece
via FoxyTunes

Comencem...

El passat dilluns començaren (per fi!) les classes a la facultat, i encara que pareix ahir quan vam entrar a la facultat fa 3 anys.
D'aquestos anys, em quede en els amics, les coses que hem compartit (sobretot rises!) i algun que altre mestre que fa que estudiar informàtica valga la pena, suposadament només falten 2 anys per acabar aquesta carrera, que si no fora per els companys que tinc ja l'havera enviat a un lloc que jo em sé.
De moment, no ho portem mal i es fa el que es pot, esperem que aquest vaja millor (si cap!) que l'anterior i sobretot millorar en el truc (no jugue tan mal!)

----------------
Escoltant: Their Hearts Were Full Of Spring - Happy
via FoxyTunes .

Firefox...

Desde que em van posar Internet a casa (encara tinc connexió de 56k, sí!), i després d'unes males experiències amb l'Internet Explorer em decidí passar a Firefox (l'Opera mai m'ha agradat tot i reconèixer que és molt bo) tot i que la memòria que usa en ocasions és extremadament gran.
El que més m'agrada són les extensions ja que ens permet tindre un tot en un (hi ha per quasi tot) però aquestes són les que use:

• TorrentBar: Per buscar fitxers .torrent senzill, fàcil i amb molts motors de búsqueda predefinits.
• FlashGot: Indispensable si et vols baixar alguna cosa gran amb el Firefox, et permet una total integració amb el teu gestor de descàrregues preferit.
• Del.icio.us Bookmarks: Per no tindre que anar tota la estona si vec alguna cosa i m'agrada amb un simple botó ho tinc tot, a més, últimament l'han millorat molt.
• AdBlock Plus: Com podreu imaginar no em sobra l'ample de banda i em permet bloquejar els anuncis de les pàgines que més visite, un funcionament transperent.
• FoxyTunes: Que ja me l'instal·lí fa temps però estes últimes versions incorporen moltes millores que paga la pena tindre-les (com la que mentres escrius un post et posa directament la cançó que estàs escoltant).

I vosaltres useu alguna?

----------------
Escoltant: Benjamin Biolay - Rendez-vous qui sait
via FoxyTunes

Control...

Ara que està de moda això de les reds socials, qualsevol pot compartir el seu perfil en tot el món. Per exemple, tothom pot veure al que estic susbcrit al Bloglines, els meus favorits al del.icio.us, el que faig al twitter i la música que escolte al mystrands.
Em pareix important tindre-ho tot de manera pública, primer perque realment no m'importa que la gent mire el que faig o el que sent (no sóc un personatge massiu que a la gent li interesse conèixer) i segon perque promou el coneixement entre iguals, entrant al teu blog de pas sé el que escoltes, quins enllaços t'agraden o la música que escoltes, tot i ser una manera sesgada de conèixer a la gent, ens pot donar una impressió prou acurada.

Ho sabia...

No era possible que els 'putos' nanos sapigueren tant...

Konfabulator...

Últimament he estat usant prou Konfabulator (serà perque m'he acostumat al Dashboard del Mac OS X).
Per als no-iniciats, es tracta d'un segon escriptori anomentat Konsposé on posem widgets (miniaplicacions) que fan tarees molt concretes. Jo tinc posades algunes: una que em diu el temps a Alzira, una que simula uns post-it's, un calendari i un amb la llista de coses a fer.
Es poden baixar molts widgets desde el propi programa, hi ha per totes les classes (visors de temperatura, comptes enrere per a presentacions d'Apple, etc.).
Jo abans usava el Google Desktop Search, que en compte de widgets són gadgets, però entre que l'index que feia no m'agradava gens (realment no l'usava) i no tenies la flexibilitat suficient per posar les coses on tu volies, em vaig decidir canviar.

Weeds...

Ara que estem en sequera de sèries em vaig decidir a comprar la 1a temporada de Weeds, que emiteix Showtime allà en els EUA (que també emet Dexter i que és respetada per la qualitat de continguts que emet).
La 1a temporada consta de només 10 capítols que duren un poquet menys de 30 minuts (es veu enseguida). La sèrie tracta sobre una mare que decideix vendre marihuana en la zona residencial on viu, per tal de seguir el ritme de vida que tenia ella i els seus fills abans de que morís. És divertida i tracta el tema de la marihuana de forma neutrak (és a dir, ni para bé ni para mal). Recomane esta sèrie de la que s'han fet ja 2 temporades, i que s'està emetent ara la 3a.

Judici final...

Ahir acabí de llegir 'Judici Final', el suposat tancament de la trilogia valenciana, i puc dir que m'ha decebut una mica.
M'esperava que fora com els anteriors (bona crítica cap la societat valenciana) i m'he trobat en una història d'un ex-membre de l'IRA amb el seu passat i amb la voluntat de fer un nou present, tot molt bonic però realment inútil al (crec) propòsit de la trilogia.
Quan Ferran Torrent escriví aquest llibre crec que se li van acabar les idees (i crítiques) cap a la societat valenciana.
El que sí que m'agrada és la participació de Toni Butxana (referent en altres llibres de Ferran Torrent) però no amb un paper tan 'important'.
Una pena que acabe així una bona trilogia.

Pownce...

Per aclamació popular (bueno, per el comentari de l'entrada anterior) comentaré breument Pownce.
Pownce és un Twitter millorat i creat per uns dels fundadors de Digg. Pownce et permet a part dels típics missatges (aquestos sense restriccions de 140 caràcters), també enviar enllaços, fitxers (si ets usuari normal fins a 10M i si eres pro 100M) i events. Aquest és el meu Pownce.
U dels avantatges que trobe es que pots enviar els missatges a tots o només als teus amics, cosa que Twitter no et permet (només pots elegir entre un perfil públic o privat), així que si voleu provar aquest nou servei, deixeu un comentari i vos enviaré una invitació.

Invitacions...

Ara que està de moda el Pownce, tinc 4 invitacions per a ell... Si voleu comentari i tindreu el vostre compte en el Pownce...

Cyanide and Happiness...

Fa temps que Sergi em descobrí aquesta tira còmica sempre posen alguna tots els dies, però hi ha que avisar que és moooolt dura i que és possible que no pilleu més d'una...
Per a prova un botó...

I want an iPhone...

M'encanta aquest vídeo...

S'han acabat...

Per fi he acabat els exàmens!
Ara ja només queda disfrutar lo poquet d'estiu que queda i au... De moment ja m'he alquilat un llibre sobre les llibreries Qt, tindré un curs de Python al poli del 16 al 20 i donaré 10 dies classe a un 'nano' per guanyar-me uns dinerets...
Ens veiem i bon estiu!

Edit: al final no donaré classe... ara d'on trac diners???

Dexter...

Havia sentit parlar d'aquesta sèrie, però fins que no vaig llegir la recomanació de espoiler (no deixeu de visitar el blog) no em vaig animar a descarregar-la.
Encara no ha estat emesa en Espanya, per tant vaig tindre que buscar els subtítols, els que em vaig baixar no eren prou bons, tot i això es podia entendre.
La història tracta de Dexter, un aparentment normal policia, però que en realitat es tracta d'un assasí en sèrie que mata delinquents. Pels 12 capítols que té la primera temporada (ja hi ha una segona confirmada) ens posem en la ment d'un assasí i de com controla alguns dels seus peligrosos estímuls.
Sens dubte una sèrie inteligent i que disfrutareu ara que en estiu no tiren res bo en la tele.

Wifiaventures...

El dimarts d'aquesta setmana veient les poques ganes que teníem d'estudiar en el poli, vam decidir de dedicar un dia a fer 'frikaes' vàries.
Després de veure la keynote de la WWDC 2007 (un poc decepcionant) vam començar a investigar sobre com trencar la protecció WEP de les xarxes inalàmbriques. Després de buscar en alguns blogs, i informar-nos de programes per a mac o distribucions linux, vam agafar el portàtil i ens vam tirar al centre de València per intentar-ho.
La nostra incompetència desde el principi estava clarament coberta però d'il·lusió també es viu, ho vam intentar però al ser molt nou el MacBook no estava soportada la nova Airport... Així que vam intentar buscar un punt fon, per tal de poder connectar-nos i vore que podíem fer. Sabíem que hi havia un al C/Xàtiva, 6 (prop de la Fnac de Sant Agustí) així que vam entrar en la cafeteria més propera per tal de vore si arribava la senyal. Com era d'esperar no es va trobar, però vam poder entrar a una oberta, i mirar algunes cosetes en Internet.
Volíem connectar-nos a un punt fon, i per tal de fer-ho finalment ens vam decidir a entrar dins de la finca per vore si agafàvem senyal. Només entrar ens vam topar en el porter, que ens preguntà on anàvem, després d'una mentira piadosa (vam dir que anàvem al centre de fisioteràpia que hi havia en el mateix edifici), vam intentar de connectar-nos però res de res, eixe punt fon que semblava actiu en el mapa no apareixia. Just en el moment de la retirada ens pillà el porter en l'escala, reganyant-nos de haver-lo mentit, vam eixir i allí s'acabà el dia.
Decepcionats per no trobar un punt fon, vam anar a l'estació del nord a connectar-nos a una wifi oberta(gràcies a Alberto per dir-nos'ho) que hi hava per fer tems per agafar el tren.
Al cap i a la fi, val la pena els punts oberts i no eixes increíbles revolucions que no fan el que diuen fer.

Confessió...

Sóc un pecador, el que vaig fer ahir per la nit si no és pecat, tindria que ser-ho. Em disposava a estudiar BDA, quan la seducció va prendre forma de pel·lícula dolenta a Cuatro: Speed 2.
No sé, però sóc molt dèbil davant una peli dolenta. He vist dos voltes Princesa por Sorpresa (conscientment, que és lo pitjor) i milers de telefilmes nordamericans els diumenges, està clar que si existeix l'infern et posarien eixos 'films'.
Ara que m'he confessat, feu-ho vosaltres, quines són d'eixes pel·lícules que has vist sabent que era roïn?. (Tranquils, que vos perdone els vostres pecats!).

Macs...

Aquesta setmana he estat 'tastant' la poma, ja que un company s'ha comprat l'última actualització dels MacBooks. Sempre m'han agradat els macs, i això sense tocar-los, i ara que n'he provat un i m'han deixat tratejar encara més.
És espectacular! És realment molt intuitiu el Mac OS X, i fa que coses que pareixen complicades no ho siguen per a res. Hi ha una integració total entre les aplicacion reduint així el temps per fer qualsevol feina, enviar-li a un company un fitxer per e-mail, gràcies a quicksilver és qüestió de 10 segons com a màxim.
També vam usar la terminal (és UNIX en definitiva) i és tot un acert poder usar el gcc i altres ferramentes lliures dins d'un entorn tan amigable, com no porta el vi, el emacs (el aquaemacs està molt bé), i un llarg etc.
També, com no, vam "comprar" el Parallels i el provàrem per vore com anava el Windows (teníem que instalar-lo perque per algunes assignatures ens fan usar ferramentes que no estan per a altres SO's). S'instal·la en no res (el que tardaria en ta casa) i després d'instal·lar les Parallels Tools, l'integració és perfecta pots copiar d'un lloc a un altres només arrastrant i au... Molt ben fet.
Sens dubte, quan tinga diners (és a dir, d'aci molt!) el primer que faré serà comprar-me un mac, i amb l'increíble Leopard (el dilluns 11 serà un gran dia!).

Examens...

Demà comencem els examens una altra volta, el primer quatrimestre va anar prou bé i espere llevar-me assignatures este segon quatrimestre com Estructura de Computadors, Estructura de Dades i Algorismes i un fum més...
Desitjeu sort!

Vots...

Hui segurament hi hauran milers de vots i tinc la sensació de que el meu realment no farà res i que es quedarà com a apunt més estadístic que real... Esperem que no siga així i esta nit tinga'm un canvi necessari... D'ací 4 anys més (i millor si és possible!)...

Eleccions...

Falta només una setmana per a les eleccions autonòmiques i municipals i es senten les típiques 'promeses' electorals que serveixen lo mateix que donar menjar als xiquets en les bodes.
L'únic destacable de la campanya electoral alzirenya ha sigut que han aparegut en alguns llocs on es posen els cartells electorals, un nas de pallasso en tots els cartells (siga el partit polític que siga). Sens dubte, la millor promesa electoral.

Què estas fent ara?...

Jo postejant, pero si vols saber el que faig mentres no posteje mira al meu twitter...

S'ha acabat...

Per fi... La setmana cultural de la Facultat d'Informàtica i l'Escola ja ha acabat.
La setmana va començar bé, a les 11:00 hi havia una selecció d'embotits de Requena (o això deien) amb beguda. Aquell mateix dilluns ja ens vam posar en posició per jugar un poquet al Mario Kart DS (que estava a l'Escola, i que vam repetir en diverses ocasions, vicia molt!) i un poquet a la Wii. Abans havíem anat la conferència de Jocs Linux (molt interessant!).
El dimarts pel matí va ser sobretot ració de Mario Kart DS multijugador amb les corresponents trames i la presentació dels treballs de IGU, es tracta d'un concurs on es vota per l'animació més ben feta pels alumnes de l'assginatura (es tracta de programació OpenGL). La vesprada va estar més interessant, Alemany i jo ens vam apuntar al campionat de truc i la veritat és que va ser una pena que no passàrem de la primera ronda. El que més ràbia ens donà es que la majoria en compte de dir truque o torne o traduien al castellà sonant molt mal. Com acabàrem prompte vam poder anar a la gymkhana, on, ara sí, vam guanyar.
El dimecres vam anar a la conferència sobre 'Sistemes de Recomendació Social' en la que van participar el creador de MyStrands.com (ara no m'ix el nom..), Enrique Dans i Alvy (un dels creadors de Microsiervos). Tant el creador de MyStrands com Enrique Dans em va agradar molt (el primer per explicar-nos algunes cosetes sobre les tècniques que usen per comparar els perfils dels diferents usuaris i el segon per la seua increible facilitat per transmetre les seues idees) però la participació d'Alvy va ser lenta i massa llarga. Després de dinar (16:00) una conferència de Sánches Almeida (del buffet Almeida) que ens va explicar els perills de la LSSI. Va estar molt bé i, fins i tot a Rafeta li va firmar el seu últim llibre. I per culminar el dimecres (uns dels dies més complets) vam anar al Laser Game (al Heron City), el nostre grup va guanyar (erem tres equips).
El dijous va ser el dia del saló d'actes, vam anar a la conferència de retroinformàtica (sobretot van parlar del Spectrum) i després la del col·legi d'informàtics (encaran no m'han donat una bona raó per a la seua existència). Per la tarda va ser el concurs de monólegs i l'actuació del becari de Buenafuente (Antonio Castelo). Els monólegs 'amateurs' van estar prou bé, i el de 'professional' hi havien moments per a tot. Després un poquet d'orxata en fartons per rematar la clausura de la setmana cultural i a Pacha.
Hui han sigut les paelles (l' ha fet 'Cullera) i la veritat, tot i l'imperdonable error de no tindre ni garrafó ni bajoqueta, li ha eixit prou bona.
En definitiva, una molt bona setmana cultural i que esperem que a l'any que ve siga millor.

American Splendor...

Acabe de veure la fantàstica pel·lícula American Splendor i puc dir que és realment genial. Per als poc iniciats, és tracta sobre la biografia de Harvey Pekar, conegut escriptor de còmics que relata la seua vida i les coses que li passen (ell només escriu).
El que fa realment màgica la pel·lícula, es que participa ell directament en algunes parts i comentant les coses que passen. És una pena que els seus còmics no hagen arrivat encara ací (només ha sigut editat un per Planeta) i la seua magnifíca obra no siga accesible. Esperem que açò canvie prompte.

Convivència...

El cap de setmana passat, aprofitant que tots podíem, vam quedar uns quants companys de la facultat per ver una 'convivència geek' al xalet d'u dels implicats.
Vam portar de tot: jocs de taula (trivial, risk, munchkin,...), consol·les (vam portar la Play2, la Wii! i la NintendoDS), i sobretot molt de menjar.
Sens dubte, la sensació de la convivència va ser la Wii. La majoria de nosaltres no havíem jugat a mai, i va ser un plaer jugar al WiiSports (està molt ben conseguit el 'mando'). Vam fer torneig de bolos, vam fer partits de tennis memorables i partides de golf frustrants (sempre queia al búnker!). A part, com els jocs de la Gamecube també anàvem, fan per partides memorables entre 4 amb el MarioKart.
Sens dubte una cap de setmana perfecte per llevar-nos tensió, ara que s'apropen els exàmens.

Apadrina una paraula...

Ara que ja està prop el 23 d'abril (dia de Sant Jordi) molts aprofiten per fer accions per la llengua interessants, com aquesta.
La questió és que apadrines la teua paraula catalana que cregues que està en desús actualment (també hi ha una versió per paraules castellanes) per a que algú se'n recorde d'ell. La pàgina web ens ofereix veure les paraules elegides per gent famosa, encara que en aquestos moments, no va molt bé per la gran quantitat de visites que estan rebent.
Jo ja he elegit la meua, i tu?

A sang freda...

Ahir per la nit vaig acabar de llegir 'A sangre fría' de Truman Capote, tot i que he tardat molt en llegir-me'l, no és perque es faja pesat (només són 300 i pico pàgines) sino per la mancança de temps, que al final quedava reduit a que només podia llegir per la nit.
El llibre tracta sobre un fet real que passà al 1959 en un poblet de Kansas, en que una família apareix assesinada a sa casa sense ningun indici clar del perque. A partir d'ahí Truman Capote ens relata desde el crim, la família, els culpables, el poble (Holcomb) fins la captura d'aquestos. Tot i estar basada en fets reals està tant ben novelada que no ho sembla, sens dubte un bon llibre que destaca per la seua crudesa i pocs artificis per explicar una història tant complexa.

PD: Comentar que hi ha una pel·lícula del llibre amb el mateix títol i un altra (més actual), que narra l'etapa en que Capote escrigué el llibre. Hi haurà que veure-les.

Google Talk...

Normalment sempre usem el messenger per comunicar-nos en els nostres amics, familiars, etc. però després, en la facultat, hem decidit que seria millor usar el google talk (pareix que queda més de professional, encara que no ho sigam).
Així que ahir me'l vaig baixar (encara que si entres al gmail ja està, la meua connexió no dona per a tant, 56k) i un company em va fer una cridada (jo era un poc escèptic, ja sabeu, 56k) i només 'agafar-la' el vaig poder sentir! A voltes no anava molt bé però si no fas més que xerrar està molt bé. Google ha fet un molt bon programa de missatgeria instantanea, no dubteu en usar-lo, ocupa pocs recursos i tampoc fa falta instalar res, en usar el gmail ja el teniu.

Liniers...

Liniers és un dibuixant de tires còmiques que publica al diari argentí La Nación. La seua tira és diu Macanudo, i en diferència de moltes altres, no té un personatge fix sino que van rotant alguns personatges o hi han algunes que no tenen res que vore en l'anterior.
Té un humor intel·ligent i els seus dibuixos són realment bonics i inspiradors. La seua tira cómica la podeu llegir ací, i les que ha publicat fins ara estan tant en els llibre Macanudo #1 i Macanudo #2 (aquest últim me'l comprí ahir en la fnac). No deixeu de disfrutar d'aquest magnífic dibuixant.

La meua llista...

Hui, en això de ser diumenge, sempre em pega per navegar per internet sens rumb fixe i en això que m'he fixat que molts blogs tenen un enllaç a la seva wish list d'Amazon. Sense pensar-ho he entrat i he començat a plenar la llista en algunes cosEtes (ara que ho pense són massa coses, no?) i encara que ningú em regale res espere almenys autoregalar-me alguna coseta a poc a poc.

300...

Ahir vam anar a veure 300 al Heron City en els cines Kinépolis. I, perquè anar fins allà? Per que 300 és una pel·lícula per vore en una d'aquestes sales que tenen de tot: pantalla gran amb bona qualitat i un bon sistema de so per a que retombe la sala.
300 és sobretot un espectacle visual amb una bona fotografia (tot i que va ser gravada en 60 dies després van tardar 1 any per fer tots els decorats i tots els efectes amb els ordinadors) i amb unes increibles escenes de batalles. Pel que respecta a la història està basada en el comic de Frank Miller, sobre com 300 espartans van lluitar contra el grandiós exèrcit persa i la pel·lícula en si està bé, per passar una bona estoneta i comentar-la en els amics.

Ghost World...

En una de les meues múltiples excursions a la FNAC, a la secció de comics vaig vore Ghost World de Daniel Clowes. Ja em vaig comprar Ice Haven, un dels seus últims comics i em va agradar, així que encara que l'estil del dibuix era diferent me'l vaig comprar (eren només 8 euros!). La història tracta de dues xiques que han acabat a l'institut i es posen a replantejar-se el que faran a la vida, a part d'eixa història central es van introduint els típics temes de l'adolescència: sexe, amor, futur, etc. Tot això amb la visió de Daniel Clowes.
Buscant més informació sobre aquest comic, he vist que també hi ha una pel·lícula del mateix títol i que tracta sobre el comic, guanyadora de molts premis de cine independent. Una pel·lícula que intentaré vore si la conseguisc (tasca prou difícil pense).

Nous plans, idèntiques estratègies...

Com açò està un poquet morint-se del 'asco' (ja que últimament em costa escriure d'alguna cosa amb trellat), vaig a intentar posar-me menys pressió i escriure del primer que em passe pel cap, així que no vos preocupeu si veieu alguna cosa rara... Demà més i millor (ho intentarem almenys!)

Dia PI...

Hui és el dia PI ( 3/14 segons la notació anglosaxona) i per tant hi ha que celebrar-ho. Ha eixit en barrapunto com celebrar aquest dia, encara que crec que ja pilla un poc tard (una pena!). Sens dubte, és un dia que hi ha que marcar després del dia de la marmota.

Yann Tiersen...

Ahir vam anar al concert de Yann Tiersen uns amics i la veritat és que no va estar gens mal. Començant per l'espai: el Greenspace no està gens mal, encara que encara li queda per ser un bon espai per a concerts (tot i que posava prohibir fumar la gent no en feia cas).
El concert més 'rocker' del que em pensava en un primer moment encara que va tindre els seus moments amb el violí o l'acordeó. Va eixir dos voltes, on l'última va ser improvisació total (tot un regal per a la gent que hi havia a la sala).
En fi, un bon concert (quasi dos hores) i que no va defraudar.

Es ven...

Apunts d'Anàlisi Matemàtica
Raó: Per aprovamenta d'assignatura

Escoltant: La Copa de Europa-Los Planetas

Starbucks...

Dijous passat, aprofitant el fi dels exàmens (ja era hora!), vam anar al Starbucks de València i la veritat és que va estar molt entretingut.
Vam anar a bona hora i entresetmana (els divendres és impossible sentar-se) i vam seure en els sillons. A la vora de un bon café vam disfrutar de la música (posen el que més o menys m'agrada) i d'una bona xerrada entre companys. El café (un caramel macchiatto) estava molt bo (encara que és prou car), a més, tot ser una multinacional participa en el comerç just i t'anima a portar la teua pròpia tassa per estalviar paper. Així que si teniu oportunitat d'anar-hi aneu a un Starbucks (a més, a mi em pareix un bon lloc per lligar).

Joan Pellicer...

Quan em vaig enterar (crec que va ser este dimarts mirant el 20minutos) em va causar prou d'impacte (molta gent encara no sap qui és).
Encara que ell mai ha sigut un persontage realment mediàtic sempre ha estat ahí ensenyant-nos la part més bonica del nostre país: el paissatge, ja siga en els seus llibres i en alguns espais de Punt2.
Joan Pellicer allà on estigues gràcies per tot el que has fet pel país.

Post 100...

Uoooo.... Aquest és el post número 100 (1 any i un mes després de començar!) no està mal, no?

Anuncis divertits...

Hi han molta classe d'anuncis d'aquells que només et volen vendre el producte i au, els que et diuen de tot menys el producte (com el d'alguns cotxes) i altres que ho fan en originalitat com és el cas dels anuncis d'Apple.
Tots són molt simpàtics (encara que recorrint a molts tòpics) i et fan veure que hi ha més enllà d'un PC (nota mental: dedicar-se a la prostitució per comprar-me'n un...). Ara ja ho sabeu a vore els anuncis que són molt curtets i a més estàn alguns en castellà (si els feren en la tele trinufarien!).

Merda...

No hi ha més...

Fotos...

Ja estàn pujades les fotos del viatge... ací estàn..

Basura...

A la meva facultat, només entres hi han d'eixos poals de basura per deixar coses especials com poden ser plaques base, teclats i un llar etc. residus informàtics. A voltes ens parem i veiem el que hi ha (hi ha gent que ja ha agafat més d'una coseta) i l'altre dia per casualitat em vaig parar i vaig vore alguns cd's, sens dubtar-ho vaig agafar alguns i vaig vore que tenien els títols d'algunes pel·lícules com la de Austin Powers i altres en que posava un número i la paraula mp3, així que pareixien de música. Els vaig agafar i quan vam tindre un ratet un company i jo vam vore si realment anaven els cd's i sorprenement anaven tots.
Vam agafar un bon grapat (hi havien almenys uns 70-80 cd's!) i en vam deixar molt més (hi havia fins un de fotos personals però vam saber respectar la intimitat). Hi havien cd's de música que buscava desde feia molt de temps. Com deien els creadors del popular ebay la basura d'un altre li pot servir a algú. Gràcies a qui siga!

Dinamarca...

Vaig estar a Dinamarca desde el 2 de gener fins al 7. La veritat es que és un país interessant encara que no hem anat en la millor època (les rutes pels canals estaven tancades pel mal temps).
Els dies que vam estar (no contem el 2 i el 3 perque van ser de viatge) anàrem tots els dies a Copenhaguen (la situació en la que estàvem no donava per vore més país) i la veritat és que està molt bé i sempre hi han coses per vore (no vam poder veure moltes coses com museu dels rècords guiness, museu eròtic, un rellotge a l'ajuntament i un gran seguit de castells i llacs).
El que si vam poder vore és lo típic de Copenhaguen: la sireneta, el castell de Rosenborg, el Tivoli (només per fora estava tancat per reformes), el Museu nacional, els típics carrils bicis (allà tota la gent ploga o neve sempre va en bici), el barri de Nihav, la torre rodona, el botànic de la ciutat i algunes coses més.
Una de les coses que més em va agradar va ser el transport públic eficient i còmode (als trens et mostra a base de puntets el que queda per a arribar a l'estació següent i va decreixent fins que arriba), també vaig provar els típics 'hot dog', passejar pels carrers més comercial com Stroget i provar el McDonald's de Dinamarca (allà el ketchup i estes coses es paguen a part i no van incloses en el preu com ací).
Vaig fer de tot (va ser un viatge cansat, tant d'avió no és bo) intentaré pujar fotos ara que m'he fet un compte en flickr.

Espectacular...

Només se m'ocurreix això per a açò.

Un any...

Ja fa un any desde que vaig obrir el blog,i he aprés molt. No pensava que seguiria tant de temps en un mateix projecte, que açò només duraria un mes o dos(com quasi sempre faig en les coses).
Per tot el que he aprés en este blog, gràcies a vosaltres(és a dir dos persones) per llegir la 'merda' esta.