Balanç...

Quan s'acaba un any és normal fer balanç, i vore que tot ha eixit com no pensaves (almenys quasi tot) així que et tornes a fer promeses inútils (estudiaré més, intentaré no cagar-la en una dona, i un llarg etc) que saps que no compliràs però ahí està la gràcia.
Sempre pensem que l'any que entra serà millor (mentira!) i que milloraràs com a persona i tal, però la veritat l'únic que ens interessa si hi haurà alguna cosa de trellat en les rebaixes (així és la vida!).
En tot cas, esperem que tornem l'any que ve per dir estes tonteries.

Menjar japonés...

Ahir, per primera volta, vaig anar a un restaurant japonés, i la veritat és que em va sorpendre. Sempre pareix que el menjar japonés és cru i coses d'aquestes i he de dir que estava tot molt bo. Vam començar en sushi, després sopa de miso i algunes coses més (no me'n recorde dels noms tècnics). El local estava molt bé i el servici molt atent, a més, hi havia una planxa al comedor on un cuiner feia coses de manera molt espectacular (era un crack!). No ens vam poder acabar tot el que demanàrem (i després diuen que en eixos llocs es menja poc), això sí, car era prou, però va valdre la pena per provar coses noves.

Dejaboo...

Navegant per ahí, vaig trobar este interessant servici. Del que tracta és de una comunitat on cadascú posa les seues ressenyes del que ha llegit, escoltat o vist. És una pena que no es puga veure i que et tingues que registrar (jo ho he fet i és prou recomanable!) jo de moment dos ressenyes que no està mal per començar (la de Scoop i la de Cohete).
Encara és beta i fallen algunes coses però ja té una comunitat prou gran i val la pena vore el que la gent escriu...
Desde ací vos recomane a que entreu i escrigau alguna coseta (no em donen comissió, però és que m'ha agradat molt!).

Xiquets...

Passejant pel menéame, u troba coses com aquesta. Jo no me'n recorde quan em vaig adonar que els Reis Mags (en ma casa mai hem sigut de Santa Claus) eren els meus pares, però d'ahí a que un alt percentatge (34%) haja vist a Santa Claus o als Reis Mags això és molt greu (pobres xiquets!).
El poder de la suggestió és molt gran quan es tracta de xiquets (només hi ha que vore Supernanny per vore com, si t'ho proposes, pots manipular els xiquets per fer el que vullgues) i per tant hi ha que anar en precaució de dir algunes coses que són mentida, és molt bonic dir això de "no perdre la il·lusió" però la veritat és que molts pares ho fan per ells i no pels xiquets (als xiquets els dona igual qui els porte els regals mentres hi hagen regals).
Així que si algun teniu fills tingau-los en consideració i no digue mentides, que això està molt mal vist, feu-ho per ells (si diuen que són el futur serà per alguna cosa, no?).

El meu mòbil...

Jo vaig ser d'eixes persones que es va comprar un mòbil tard, fa exactament uns 4 anys i mig (quasi res!, en aquell època tota la gent ja en tenia un). En tot eixe temps tota la gent que, més o menys conec, ha canviat de mòbil almenys una vegada o més. El meu mòbil és un SonyEricsson T300, que en aquell temps triunfava (era en color!) . Ara està molt passat de moda i és exageradament gran (comparant-ho en els actuals), tant i això el meu mòbil no és una cosa que use en molta freqüència (vaig eliminar els jocs i tot) i per tant no em corre pressa canviar-me'l, de moment ningun mal de cap que ja és dir d'un producte electrònic (i que dure molt més!).

El Nadal...

Ja queda menys d'una setmana pel Nadal! Mai he sabut si el Nadal en si es bo o dolent (almenys ens donen vacances) però com diuen alguns cada cop que et fas major el Nadal te se fa cada cop més avorrit... Sempre menjes les mateixes coses, que si visitar família, que si cap d'any (quin poc trellat lo del raïm!) i un llarg etc.
A mi cada cop m'agrada menys el Nadal desde que estic en la universitat, ja que significa que tens que començar a pensar en estudiar (o almenys ho intentes!) ... A vorem aquest any com acabem el Nadal.

Patents..

L'altre dia vam anar a una conferència de patents de programari en la UE, en la UPV, i hui Google ha tret un nou buscador de patents (crec que només són les de EUA). Pots buscar desde patents de coses físiques fins a les de programari. He buscat algunes com doble click o que haja patentat Microsoft (algunes hilarants!). Si voleu passar una bona vesprada no dubteu en passar-vos per el buscador de patents.

Esoterisme...

No és que ara m'haja pegat per les cartes o vore eixos programes que fan tota l'estona a les teles locals, sino gràcies a una notícia de Barrapunto m'he endinsat en el fascinant món dels llenguatges de programació esotèrics. Només es tracta de llengutages creats per fer nosa i que el seu codi és prou difícil de llegir, per exemple un llenguatge per a monos amb només tres paraules reservades: Ook., Ook?, i Ook!.
Apart d'estos llenguatges també es poden fer algunes ofuscacions de codi en C que fa impossible entendre el que fa un programa (hi ha un concurs per vore quin codi és més difícil d'entendre), els guanyadors ací (Avís: obrir un d'eixos *.c pot causar-te problemes cerebrals greus, jo he estat mitja hora intentant entendre alguna cosa i és impossible).

Reclamacions...

Ahir quan vaig intentar agafar el tren de les 7:18 per anar a estudiar, no vaig poder l'únic que sé és que passà a les 7:38 (20 minuts tard) ni explicacions ni res (com és normal, no és el primer cop que passa), però eixe dia estava un poquet "cabrejat" i de vore com RENFE fa el que vol vaig decidir escriure la meva primera reclamació (19 anys de cabreig acumulat donen per a molt).
Abans d'entregar-la ja sabia que no se'n faria cas, segurament algú la llegiria i poc més (vaig posar que em tornaren els 2'40 € que val el bitllet d'anada a València, com veieu no és gens barat) i després d'entregar-la em va saber un poc mal (apart de la pèrdua de temps).
En fi, de a les 7:44 que tindria que haver estat en València vam aplegar a les 8:10 (26 minuts que és lo que se suposa que tarda el tren que agafe en arribar a València).