El transport públic...

Com ja vaig dir en un darrer post, per a anar a la universitat sempre agafe aquest tipus de transport. Normalment, hi ha pocs dies que no em queixe, que si la superpoblació per metre quadrat al tren, al metro i al tranvia, que si tarda massa, ... Així que hui no serà cap excepció, després de que el tren tardarà 5 minuts en arribar i que quedaren pocs espais lliures, hi havia que agafar el metro, més conegut com l'exprimidor i quan penses que ja no pot haver res pitjor, et falta el tranvia. Hui ha tardat 15 minuts!!!! És realment indignant... Algun dia tindré que fer com Michael Moore, que quan va vore que no podia aparcar se'n anà de la universitat i ja no va tornar mai més...

Blog amb ziritione...

La veritat és que va ser un dels anuncis que causà més revolt per aquella època, tot el món es preguntava si existia el tal "ziritione". Buscant per Internet a la Viquipèdia no he trobat res i buscant amb el google he trobat aquesta pàgina. Després de buscar un poc més (no molt més per ser sincers) he arrivat a un bloc que es trova allotjat en ziritone.org. Es veu que Peralta (així és el cognom) després de vore quin nom original elegia per al seu domini va triar aquest, això va ser al 11 de juliol del 2003, ara és Enginyer informàtic. La veritat és que és una història un poc curiosa, no cregueu?.

Llibres...

Últimament cada cop que vaig a una llibreria vec com el rànquing de llibres està a caramull de títols com "L'enigma de fulanito", "El secret de no-sé-què", "La conspiració de unes males persones", "Els templaris no-sé-quants",... En definitiva, una depressió, on estàn els llibres que realment ens conten coses i no tonteries de templaris, els que realment quan els acabes de llegir saps que alguna cosa has après de la vida o dels sentiments dels altres.
L'últim LLIBRE que m'he llegit (i no tonteries d'eixes que he comentat abans) quan el vaig acabar em va deixar tocat superficialment, es diu Tòquio blues, és realment increible vore com et pot trastocar (o fins canviar la teva escala de valors) un bon grapat de fulles. Així que si teniu temps llegiu-lo que no té ni punt de comparació en això que ara es diuen "llibres".

El forat...

El forat, és una pàgina que inclou una secció anomenada generadors que està molt divertida, té de moment quatre generadors:

• Noms de pagès (llaurador): Està molt divertit vore els noms que eixen i la sonoritat que tenen els noms (jo he fet més d'un nom que pareix i tot que es de veres).
• Poemes catalans: És dels que més m'agrada ja que aconsegueix poemes realment surrealistes i queden (a voltes) molr bé.
• Sectes: Aquest només introduint el teu nom i cognom et diu a quina secta tindries que "pertanyer".
• I per últim el Reencarnòmetre: Aquest també està molt treballat i et diu el que has sigut en les teves vides anteriors (a mi em diu que en la meva anterior vida vaig ser dofí!).

A més dels generadors elforat.net té també una tira còmica i altres seccions com un joc anomenat el Clatellòmetre, fet amb Flash i que està molt entretingut (proveu-lo!!).

Patets de goma...

Quan vaig vore l'anunci (el nou Seat) em vaig pensar que seria un d'aquestos invents que es trau un bon publicista del cap, però resulta que passà de veres. Com vaig dir en un altre post cada cop els anuncis de cotxes, tenen que vore menys en el producte i vol passar a ser la sensació que fa al tindre al cotxe, intentant emular les sensacions que et produeix el cotxe a conduir-lo. Per el que respecta a l'anunci realment sensacional.

Jymmy Corrigan, the smartest kid on earth...

Hui, aprofitant que he acabat prompte el que tenia pensat fer, he passat per la Fnac i m'he comprat un comic. Aquest comic és realment bonic, té una força visual realment espectacular. L'he començat a llegir i la veritat és que un poc trista la història, però quines històries no ho són?
Aprofitant la meva "excursió" a la Fnac, també m'he comprat un Cd, exactament aquest. M'agrada molt, i encara que alguns diguen que el meu criteri musical es forçament discutible, diria que tindrien que escoltar més i parlar menys.
Hui també és "San Valentín" i com no (a lo millor són imaginacions meues) he vist molta gent besant-se, fent-se carícies,... Per 18è any consecutiu mantenint-me en els meus tretze (a això se li diu fermesa?).

Una web que mola...

La veritat és que per Internet es veuen coses que realment no pensaries que pugueren existir. Però també és veritat que Internet és molt gran i que més d'un cop no tenim temps material per mirar aquestes cosetes "inútils" però que ens fan la vida un poquet més alegre. I eixa és la finalitat de vaca.mu. És una pàgina altament recomanable, primer es tractava d'una web amb un recull de notícies que alguna cosa tenia que vore en vaques, però ara (ja van per la versió 3.0) és tot un recull de enllaços molt divertits. A més cada enllaç té una etiqueta per saber de que va i també una tira còmica que es diu Vaca i guineu!. En definitiva, passeu-vos per la pàgina quan tingau un mal dia i voreu com quan al tancar la finestra on estaves mirant vaca.mu tindràs un somriure a la cara.

Le musique automatique...

La música és una part important de la meva vida, al llarg del dia m'acompanya: quan agafe el tren, el metro, quan estic a l'ordinador, al dormir... Realment, la música és una d'eixes coses estranyes que hi han a la vida, que com una cançó de tres minuts et pot fer canviar la teva forma de pensar sobre algun tema en concret o t'emociona de tal manera que pots arrivar fins a plorar i tot. Quan pense que hi ha gent que no sent música o que no li agrada la música, pense en el que s'estarà perdent, perque encara que senta Chenoa o música més independent a la gent sempre li aporta alguna cosa nova, i ara per ara fer açò és més del que pensem.

La cultura...

Si la vida ja és molt cara, la cultura encara ho és més. La veritat és que al que li agrade la cultura (ja siga música, llibres, teatre, cinema,...) ho té més difícil que al qui li agraen altres plaers. Que ens agrade la cultura significa que ho tenim molta pasta o senzillament és que eres lo prou tonto per a quedar encandilat, ja siga per un llibre o un CD de música. Si contem el que val un CD o qualsevol llibre, veurem que no és cap tonteria el que estem parlant. Al dia ixen centenars de nous llibres, pel·lícules, obres, cd's,... que realment si no fora per Internet no hi podríem tindre accés. És realment trist que per culpa dels diners no tot el món puga accedir a la cultura. "Triste pero cierto".

Groundhog day...

Hui és el dia de la marmota!!! Realment no seria una data altament recomanable, si no fora per la pel·lícula: "El día de la marmota". Realment, quan vaig vore per primera vegada eixa pel·lícula (l'hauré vist unes quatre o cinc vegades) era jove i em va parèixer una pel·lícula entretinguda i que la feien a la TV, pero l'última volta que la vaig vore (fa uns quatre mesos) la vaig vore per gust i en un dvd que em va deixar un amic. Tota la pel·lícula està molt bé, i els primers dies que es veu trastocada la seva "rutina" és força divertit. Si no l'haveu vist, ja esteu tardant en veure-la, que de segur que vos agrada.

Els diners...

Tothom vol guanyar diners, no hi ha ningú que se'n salve. La veritat és que els diners fan falta i prou en aquesta societat. Però a partir d'hui podem veure en que es gasten els nostres impostos: en pagar als diputats. A la pàgina web del congrés podem veure quan cobra cada diputat (jo he entrat però encara no he trobat res). Es veu que és poc comparat en altres països del nostre entorn, però quan cobra un pobre obrer. Per a mi, el sou que ara estàn cobrant ésta prou bé, ja sé que diuen que un executiu guanya més, però almenys a ell no el paguem nosaltres si no volem. Ja està decidit, jo de major polític.