Hui han començat les classes, i per tant he tingut que agafar el tren. U sap quan comença a la rutina quan sempre passen les mateixes coses... per exemple, l'any passat quan agafava el tren veia a unes certes persones tots els dies, són una classe de persones que només coneixes de vista i hui me les he trobat al mateix lloc de sempre. En fi, comença la rutina...
Pel meu aniversari, em van regalar les tres primeres temporades de Seinfeld, per a mi la millor sèrie de les que s'han fet fins ara. Aquesta sèrie, que segons els seus creador va sobre res, parla sobre el dia a dia de un còmic Jerry Seinfeld (fent d'ell mateix) i els seus amics (George, Kramer i Elaine). Segons el que he pogut llegir (i als extres del DVD, altament recomanables per cert) les dos primeres temporades van anar pegant bots en la programació fins que es va fer famosa, i segons diuen va canviar el mode de parlar dels americans. Si voleu alguna mostra del que parle, passeu-vos per el wikiquote de Seinfeld en anglés (el que hi ha en castellà és molt penós).
De la passada keynote d'Apple (el 12 de setembre) el que més em va agradar va ser la nova versió de l'iTunes. Inclou noves vistes, entre les que cal destacar el mode Coverflow que et permet vore en una filera totes les caratules dels teus discs i també (si tens un compte a l'iTunes Store) et permet baixar-te les caràtules de les que disposen (a mi hi han algunes que no les baixa). Si voleu vore algunes imatges i un extens anàlisi mireu el que hi ha ací.
Hui se'n ha anat l'iPod a un millor món. S'ha caigut d'una altura considerable i el seu coret (el disc dur) ha cascat irremediablement, quan s'entxufa feia aquesta careta. L'iPod feia més d'un any que el tenia i encara que era de "2a mà" (abans era del meu germà) li tenia molt de carinyo, li quedava tant per viure... Una pena, que Steve Jobs el tinga en la seua glòria.
Aprofitant que aquest estiu feien un cicle de Woody Allen a La2, vaig poder veure algunes pel·lícules d'ell i la veritat és que són la majoria realment bones.
L'última del cicle, no era de Woody Allen, sino que era un documental sobre ell (Wild man blues) quan va fer una gira per Europa amb la seua banda de jazz i la veritat és que en el documental era igual que en les pel·lícules, sempre té una frase ingeniosa, i per si vos interessen hi han unes quantes en wikiquoute, tant en català com en castellà. Altament recomanables.
Hui m'he subscrit a la beta de blogger, el servei que use per al blog, he "actualitzat" el tema i poc més, ja investigaré.
A més, passejant per del.icio.us, m'he trobat en com posar els últims 5 items del meu del.icio.us, ho trobareu baix la secció d'enllaços. Així podreu vore el que més o menys m'interessa.
